Foscor
Les Irreals Visions



1. Instants

Un instant, enllà del cau on resto
Sembla encara se de caire amarg
Un instant, encara un temps llunyà

On ser un gegant, un infant
Emissari, d’un passat on sonen cants

Un instant, ençà del temps on sento
Sembla encara ser un repte audaç
Un instant, encara un repte estrany

On ser un gegant, per dur les més grans coses
On ser un infant, que jugui a creure’s gran
On ser emissari, d’un passat on sonen
Cants llunyans, murmuris de visions, l’instant


2. Ciutat tràgica

Res no sembla ser refugi
Rau en l’ombra que no fugi
Riu l’espectre que arracona
Rol de víctima reclosa

Rar el dia que desperto
Ric de joia i no m’assento
Ras i curt com tot final
Reu a un lloc tan irreal

Desperto entre dos marges
Enfrontant-me com un fill
A un pare amb la mà alçada crido
Que lliure busco viure
A la tràgica ciutat
On riure no és un dret
És una sort d’aquell que arrisca

Ara rai, quan sento fàstic
Surt la rauxa, no decau
Ara rai, com tot lloc mòrbid
Pot ser bo, un bonic cau


3. Altars

Són records que m’arraconen
Dins de les sales meu cor
M’enfonsen, com el silenci busquen sots
Que les cascades grises omplen

Són d’ell, un vell amic que mor
D’un bell mig on no en sóc clos
D’un bell mig, ja no és ell, en sóc jo sol

En els marges de la via
S’aixequen grans altars
Quan de seda hom els cobria
Anys més tard l’afany els crema
I ja no és ell, en sóc jo sol


4. Encenalls de mort

Hores prèvies a un adéu
Quan s’ensuma pal•lidesa
Cares llargues sense veu
És la fi i és ben palesa

Unes fulles semblen caure
Transparents no deixen rastre
Només ell qui veu sa traça
Sent el clam i nua crida

Un alè que fa cor fort
Buida estança compartida
Amb so d’encenalls de mort
La cloenda és ben servida

Ferma escorça que fissura
Teranyina que s’esberla
Podridura de temença
Pobre cor n’és ben farcit


5. Malfiança

Un aroma aspre i roent
Un rostre agre, dur i fred
Bes tacat de pols
Un plor caigut, un bes, tacats de pols urbana
Un moment dolç, suro en mar de malfiança

Un cel mort m’encisa els ulls
Plaer fosc que em crida lluny
Bes tacat de pols
Un plor caigut, un bes n’és petja ufana
Un moment dolç, que fa basarda
Suro en mar de malfiança

Me’n refaig si puc un cop
La maror m’ofega l’esma
En recaic si sento por
Suro en mar de malfiança

Sóc fill bord d’un lloc
Un lloc escrit un clot
Que escurça el temps amb clames
En recaic intuint el pou
Suro en mar de malfiança


6. Espectres al cau

Quan la memòria dins el cau
M’arrossega fons d’un nou viatge
I la vergonya d’un esclau
M’arracona vers un nou viratge

No és el tacte, és el record
La presència d’un espectre amb ales
Tan sols resta sentir ben a prop
Les virtuts de qui renega a l’aire
Com petjades en el temps
Les figures sols endrecen trames

Un antic cau per nous records
Un espai de vida o mort
No m’assetgen, em conviden
Al seu lloc, el meu nou dia
On la memòria mai s’oblida


7. De marges i matinades

A quin mirall esperes poder veure
L’espai final, deliri on voler creure
Bramant l’esbós d’un nou demà
I quin trencall, desitges poder prendre
Una mà ferma ressona
Trencar un mirall, damunt matins d’un món triomfant


Marges on cauen cendres
D’un cel que escup son mal
Albes de planys maldestres
Palmells mirant a dalt
Regnes enllà dels segles
Mantell d’aquell qui cau
Marbres que tanquen fresses
La veu de deus humans


Certament, escric de marges i matinades
Permanent, indici de fugida amb ales
No és moment, de dubtes esguerrant paraules
Pensaments, despulles d’un passat que exhala


8. Les irreals visions

Són les aures de ciment
Com un bes en la travessa
Cingles muts ensumen gent
I esmicolen la ceguesa
Invisibles juguen fort
Una vall de risc que ombreja
Esberlant guspires d’or
Les visions semblen proeses
En percebre la claror
Els camins de cop s’esguerren
Rememoren la maror
Males arts sovint empenten
Un cos fràgil vora el sot
Les consignes sonen fort
La ciutat de nou s’aixeca



Lyrics in plain text format



Main Page Bands Page Links Statistics Trading list Forum Email Zenial