Foscor
Els Sepulcres Blancs
1. Laments
Una mar plena de ports
Niu de places que fumegen
Amb l’oratge persistent
Es disfressa la cruesa
Unes passes, nua pell
Sobre l’ombra s’amunteguen
D’abissals murs imponents
A una llar de por secreta
Rituals i un cel roent
De laments, tan sols assetgen
Rituals d’aquells vells temps
D’esperit tan sols enceten
Planys i ofecs crepusculars
On de nou tothom rondina
Qui remant allunya el món
No mereix perdó ni estima
Delirant mantell de plors
Omple i vessa cada dia
Emmurats en un gris son
Llum de lluna malaltissa
2. Els colors del silenci
Degota el negre, motiu d’absència
La grisa crida, la independència
L’ànsia atia, tristesa ferma
La jove espiga, bella per sempre
Despulla el dia, la boira vetlla
La nit denega, l’heroi fa via
La traïdoria, de qui no pensa
Un ball en cercle, fa goig i aïlla
La traïdoria
Un mot separa, un mal assetja
Misteri tendre, ànima buida
El món s’atura desitjant ser fort
Silencis de colors
Un brot reclama, colors que es senten
Noblesa sempre, silencis destres
3. Malson
Endolcir el seu món, lloc brom
Paradís d’enganys, risc foll
Densa melancolia, solaç eina de dia
Tendre roman capcot l’orgull d’aquesta vida
Dins els seus ulls vibrants, la llum espanta
Lloen l’esglai, quin dolç cant
Malson constant semblant
A un monstre armat de negre i blanc, xisclant
Cremen les hores i enforteixen
Mans que de nou l’enllà esvaeixen
Endolcir el seu món, lloc brom
Paradís d’enganys, risc foll
Somiant, i junts estant
Somiant, un cruel descans
D’entre els seus ulls llampants, l’horror escampa
Vestint els anys d’esglai
Malson constant semblant
A un monstre alçat de negre i blanc
Un son llarg
4. Secrets
Viure com un reu, riures plens de ràbia
Vistes caminant per la presó
Signes porta el vent, cingles de paraules
Els secrets del meu dolor
Un sedàs per a sometre el temps d’impàs
Aquesta estada cara busca ara
Un temps per a somniar
Més enllà hi ha fots insignes
On calmar la set constant
Destriar trencant els vidres
Traspassar secrets del (al) més enllà
Lliuren la por
De les tenebres de vegades sura el cor
Vincles que es fonen
Quan les tenebres són reialmes d’un sol calze
5. Cel rogent
Cel rogent
Sang ferma
Dins d’un somni un llaç que estreny
Densa boira un clam que empeny
No és dolent que el foc enceti l’alba
Perfilant paisatges sempre colpidors
Esbiaix gratant al cel paraules
Refan de nit la por
Més enllà del món hi ha goig i vida
Audaç sepulcre blanc
Tant se val de cop el temps fa via i cau
Sagnant
No és dolent que el foc enceti l’alba
Cel roent que atia el seny
Audaç sepulcre blanc
6. Cançó de mort
Una tonada precedeix el dol
No és com el somni que permet ser fort
Rialles sordes, no eixuguen tot
Enfila el rastre d’un pausat entorn
Em lleva l’ànsia i acaricia el cor
L’eterna nit t’amaga dins d’un sot
Les ombres venen, és cançó de mort
Lliuren l’escena, una espiral d’esforç
Les ombres creuen, és cançó de mort
Tanquen l’escena, d’un embruix frondós
Una abraçada, un recel forçós
Aquelles tardes no ens digueren prou
7. L'esglai
Com un àngel s’abraona, amb veu forta un so tallant
I de sobte malaurances, de la lluna al sol llampant
Un mirall que tot emmarca, mentre parla el món de mal
Decapita l’esperança, tot i encendre allò mortal
La nit, caliu d’engany
La fredor del dia espanta
No és plor, eterna imatge
No defugen ser un instant
Rencorosa fins fer mal
Obre portes i n’amaga
És a dins, el meu esglai
Destriant del foc unes poques brases
Remuntant el vol com una au que s’alça
Sorgir d’un lloc on les pors no maten
Revifant el món
Rendit, de nit, l’alè d’un son
Temences soterrades per ombres del demà
Encerclant a crits la calma
Rendit, de nit l’esglai s’atura
Que rodi el món i torni al born, no m’espanta
L’esglai ressona dins el cor
El meu esglai
Lyrics in plain text format
